Capçalera

Si demanem il·lusió, donem estima. Tots tenim l'obligació d'anar més enllà del simple fet d'ensenyar un joc o un esport. Ensenyem a estimar el bàsquet. Formem jugadors que vagen per la vida presumint de ser-ho. Aleshores, els sacrificis per jugar, deixaran de ser-ho (J.A. Del Rio).

Experiència amb el Sabonis B.C.


El dimecres 20 de febrer vam anar cap a l’aeroport de Barcelona per a acollir als lituans del Sabonis BC. Va ser un dia amb alguns contratemps ja que l’autobús eixia de Xàtiva cap a Barcelona a les 17:30 i finalment vam eixir a les 18:00. Diego i jo  havíem eixit des de València cap a Xàtiva a les 15:30, la sorpresa va vindre quan anàvem per l’altura d’Alginet on hi havia un camió bolcat i vam estar una bona estona parats a més de desviar-nos de l’autovia i creuar alguns pobles i el resultat va ser: unes 3 hores per a arribar a Xàtiva! Finalment, vam pujar a l’autobús i allí ens esperaven Quique, Manu i David. El viatge va ser un poc llarg però entretingut. Vam arribar a les 24:00 a l’aeroport, allí vam esperar fins que vam veure eixir un grup de joves amb una certa estatura. Vam pujar a l’autobús i els vam donar dos coques en llanda que portàvem, aquestes van durar dos minuts! Durant el trajecte els entrenadors ens contaven que havien eixit des de Kaunas a les 10:45 i es trobaven molt cansats. Vam fer una parada i molts d’ells van aprofitar per menjar i una vegada a l’autobús la majoria anaven dormint. Vam arribar a Novetlè a les 05:30 i els vam acompanyar fins l’hotel. El dijous 21 per la vesprada jugaven contra els júniors del Valencia BC.
El divendres 22 per la vesprada van jugar contra els nostres júniors i després ens vam dirigir cap al Museu per realitzar la presentació del Xé Torneig Cadet. Allí els jugadors van sopar i després els vam acompanyar a l’hotel.

El dissabte 23 de matí van jugar contra el Joventut i per la vesprada contra el Valencia. Al migdia vam dinar paella al Bar Avenida. Després de dinar els vaig preguntar que com havien dinat i molts d’ells van respondre que bé encara que a alguns no els va agradar massa la paella ja que deien que no feia gust.
El diumenge 24 es van jugar els últims partits del torneig i es va realitzar la cloenda d’aquest. A les 17:00 Manu, Manolo, Paula i jo vam recollir als lituans per fer-los una visita per Xàtiva. Primer vam visitar el castell, que quasi ens quedem en les ganes, ja que estaven tancant, però ens van deixar deu minuts que vam allargar fins als vint. Una vegada allí ens vam fer fotos, vam veure les vistes...van quedar encantats! Després vam baixar a Xàtiva i vam recórrer el casc antic fent alguna paradeta ja que els jugadors es trobaven molt cansats. Al voltant de les 19:30-20:00 vam anar al bar que ens estaven esperant per sopar. Aquest constava de cacaus, papes, ensaladilla, braves i els típics entrepans de sèpia, llomello amb tomaca, truita amb llonganissa i pernil amb formatge. Cal dir que els va agradar molt el sopar i com a anècdota al traure l’ensaladilla i les braves al mig de la taula com fem de costum, ells agafaven els plats del mig i es servien al seu plat. Nosaltres els vam explicar que la costum que tenim és agafar cadascú del mig i anar picant, van fer cara de sorpresos i van riure. Després del sopar els vam portar a l’hotel.

El dilluns 25 de matí Quique, Joan C., David, Juan N., Antoni i jo els vam portar a València. Durant el trajecte anàvem comentant algunes de les diferències entre ambdues cultures. Vam visitar la Fonteta i alguns d’ells van comprar a la botiga del València. Desprès vam entrar al Museu Príncep Felip, on ens ho vam passar molt bé, sobretot els jugadors per la quantitat d’elements participatius i interactius dels que disposa el museu. Seguidament, vam tornar a la Fonteta on vam dinar de pícnic i ens vam dirigir cap al centre. Una vegada al centre vam fer una visita “express” als principals atractius de la ciutat i després els vam portar a l’estació de tren (amb algun contratemps que altre) on tenien que agafar un tren cap a Barcelona. Allí ens vam acomiadar i ens vam fer la següent foto.

Per últim, uns dies després del torneig vaig parlar amb els entrenadors sobre la seua opinió respecte a tot allò que envoltà al nostre torneig i em van respondre que havia sigut una gran experiència per a ells i ens agraeixen el poder participar en el torneig i el tracte rebut.
Narració: Jonatan Ordiñana Moscardó
Fotografia: Vaidotas Vitkauskas

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris