Capçalera

Si demanem il·lusió, donem estima. Tots tenim l'obligació d'anar més enllà del simple fet d'ensenyar un joc o un esport. Ensenyem a estimar el bàsquet. Formem jugadors que vagen per la vida presumint de ser-ho. Aleshores, els sacrificis per jugar, deixaran de ser-ho (J.A. Del Rio).

(Vol.7) L'entrevista a Ramón Bosch



Hui i coincidint amb el seu aniversari, hem volgut entrevistar a Ramón Bosch Llopis, l'actual Escorta/Aler del Sènior "A".

Hola Ramón, benvingut al blog del C.B.genovés “La Mafia Alboiana”.
Actualment què estàs fent? (estudies, treballes...)?? Actualment treballe en el negoci familiar, és una joieria que està a Xàtiva i es diu Bosch Joiers.
Comencem l’entrevista:
Ramón en ca els seus cosins.
1. Recordes com vas descobrir el bàsquet?
Si, gràcies als meus cosins, com tots els coneixem “els bessons”. Tot va començar quan tenia 5 anys i ma mare que treballava quant es cansava de mi (que no eren poques vegades) m’enviava amb ells, i com ja jugaven al bàsquet i tenien una cistella en casa hem posaven un trage de bàsquet i hem passava la vesprada tirant a la cistella.
2. A quina edat vas començar a entrenar? Quins records guardes d’aquells primers dies d’entrenaments?
Els primers entrenes van ser quan jo tenia uns 11 anys i “els bessons” van aconseguir ajuntar un grup de xiquets per poder fer un equip i poder entrenar de veritat. Avanç d’açò recorde que sempre estaven jugant en la pista de fora del poliesportiu: Edu, Juan Navarro, Raul, Rubèn “el Fuste”, etc.. Sempre érem uns 4 o 5 xiquets jugant, i gràcies a ells vam poder fer el que volíem i ens agradava. El que més recorde dels primers dies d’entrene és que els primers dies sols érem 4, i que en poc temps vam arribar a ser 9 o 10.

3. Quin va ser el teu primer entrenador?
Salva i David
D'esquerra a dreta i en la fila de dalt, podem vore a Ramón el cinqué.
4. Actualment en quin equip jugues i quina posició ocupes?
Actualment jugue en el senior A en la lliga autonòmica, i he jugat en totes les posicions que hi han durant tots aquests anys que duc jugant, però actualment estic jugant d’aler i escolta.
5. Què és el que més t’agrada del teu club?
El que més m’agrada són els valors que ens ensenyen i ens han ensenyat els entrenadors, ja que no sols formen jugadors sinó que també formen persones que és el més important. Crec que mai es sentirà parlar per part d’altres clubs, mal del C.B.Genovés . I tot gràcies als valors que ens han inculcat Salva i David.
6. Dins el món de la cistella, quins són els teus objectius?
Disfrutar principalment en esta vida, que sols hi ha una. Disfrutar al màxim, i com en aquest esport heu faig, seguiré disfrutant fins que puga.
Deportivament a tots ens agrada guanyar, i volem arribar el més alt possible. Però si no es pot sempre ens quedarà el: “ i lo be que ens ho passem en els sopars”, això no té preu!!! Jeje..
7. Quin és el teu equip de bàsquet favorit? I quin/s jugadors/es són els que més t’agraden?
Sempre m’agradat el Barça, Pamesa i Lakers, perquè hi han jugadors com Kobe Bryant que per a mi sempre ha sigut el millor.
8. A banda del bàsquet, quins altres esports t’agraden i sols seguir?
M’agraden tots els esports però a banda del bàsquet et diria el futbol, futbet i tenis per a practicar.
9. T’agrada el cinema? Quina és lúltima pel•lícula que has vist?
M’agrada “barbaritats” , jeje… L’ última pel·lícula que he vist ha sigut “Prisioneros”, que no és un “peliculon” però es pot veure. Com a favorites tinc unes quantes com: “ciudadano ejemplar”, “cadena perpetua”, “american ganster” ...
10. T’agrada llegir? Recordes qui és el ultim llibre que has llegit?
Si que m’agrada, heu solc fer alguns dies abans d’anar a dormir. Ara mateixa estic llegint “Juego de tronos”.
11. Si tornares a ser xiquet, tornaries a jugar al básquet o et dedicaries a un altre esport??
Ramón defensant a tot un número 1 del bàsquet valencià.
Clar que si, sense pensar-ho!! Ja que a banda del que he disfrutat, disfrute i disfrutaré una barbaritat, gràcies aquest esport he conegut persones molt bones durant la meua vida, tant entrenadors com: Jaume, Paco, Salva, David i Quique. Com companys d’equip que ara són amics en la meua vida, persones que fa 10 anys eren els “nanos” ara són companys i amics. L’esport pot unir persones i amistats molt fortes, són moltes hores junts de "sacrifici" molts entrenes, molts viatges...Ací voldria recalcar a un
d’ells Javi Navarro, que ’l vaig conèixer gràcies al bàsquet i crec que és una de les millors persones que he conegut mai i un gran amic.
Des d’ací voldria agraïr a totes les persones que fan o han fet que aquest club siga possible i continue creixent. Aquest any hem fet 20 anys i pense que som un exemple a seguir per als altres clubs.
Gràcies als pares i mares que ajuden quan poden, gràcies a Jesús que “callaet callaet” fa molta feina, i com no gràcies a David Soler i Salva Soler que sense ells res d’açò seria possible.
Pd: Estaria be poder aconseguir dos motorets per poder pujar les cistelles, si algú en té per casa ja sap! jeje.. 

Molt bé Ramón, ha sigut una entrevista molt simpàtica i entretinguda. Esperem contar amb tú per a futures col·laboracions en la web i xarxes socials. Un abraçada i FELIÇ ANIVERSARI.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris