Capçalera

Si demanem il·lusió, donem estima. Tots tenim l'obligació d'anar més enllà del simple fet d'ensenyar un joc o un esport. Ensenyem a estimar el bàsquet. Formem jugadors que vagen per la vida presumint de ser-ho. Aleshores, els sacrificis per jugar, deixaran de ser-ho (J.A. Del Rio).

La crònica: Genovés Sénior Autonòmic - CB Oliva

Imatge d'arxiu (Genovés - Oliva)

El dissabte passat vam perdre contra el C.B. Oliva 57 a 67. Els motius per els que es va produir aquesta derrota, baix el meu punt de vista son dos: Per la part que ens toca crec que a pessar de començar prou be arribant a tindre un avantatge de 12 punts, si no recorde mal, férem un dels pitjors partits de la temporada si no el pitjor. No vam saber atacar la defensa que ens va plantejar l'equip contrari que es va tancar molt sobre el nostre joc interior, la cual cosa va fer que intentàrem trencar-la amb el llançament exterior però per desgracia no va ser el nostre dia en aquest apartat. Tampoc en defensa estiguérem a un bon nivell, mal balanç defensiu, mala defensa del uno contra uno i poc concentrats en arribar a les ajudes. La segon part d'aquesta història té que vore amb els àrbitres del partit. Tots ens enganyem, no sempre ens ixen les coses, no sempre juguem com volem, tal i com he contat abans gran part de culpa de la derrota es nostra pero no tota, ja que la LAMENTABLE i VERGONYOSA actuació dels colegiats ens van condicionar durant tot el partit. Com ja he dit ells també poden tindre un mal dia, pero quan uno pita mal deuria pitar mal per als dos equips, cosa que no va pasar. El criteri arbitral no va ser el mateix per als dos afavorint clàrament a l'equip visitant. Així i tot ho intentarem i lluitarem per guanyar el partit. aconsseguirem reduir el marcador i a falta de pocs minuts per a la finalització de l'encontre tinguérem posibilitats de acostar-nos fins a dos punts però com en tot el partit ahí estaven els colegiats per a arreglar la situació. Crec que el C.B. Genovés es mereix un poc més de respecte que el que van demostrar aquestos dos colegiats. no volem ni necessitem que ningú ens regale res, però tampoc que ens furten lo que amb molt de treball i esforç aquest club està aconsseguint i ixa es la sensació que me va quedar quan acabà el partit. Per cert a la finalització del partit els dos àrbitres ixiren disparats i s'amagaren en la casseta del conserge, inclús després crec que van anar a ducharse als vestuaris de la piscina. Simplement dir-los que así que jo sapia mai ha passat res per a que tinguen que amagarse d'ixa manera, o tal vegada seria la mala consciencia que tenien? Per últim m'agradaria dir que tot el que s'ha dit en aquesta crònica es la meua opinió, únicament les meues sensacions de indignació després de patir aquest arbitratge. Pese a tot seguirem lluitant com hem fet fins ara per intentar aconseguir estar lo mes amunt posible quan acabe la temporada.

Autor: Carlos Serrano.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris